Molt bona nit a totes i a tots,
Us dono les gràcies a totes les persones que esteu aquí per escoltar el pregó d’aquest any 2025.
També vull donar les gràcies a l’Alcalde i la resta d’autoritaats per la seva presència en aquest acte tant memorable.
Quan tot un grup de bons amics em van preguntar si volia fer el pregó, suposo que vaig donar la mateixa resposta que tots els meus antecessors: “Jo?, per què jo?, què he fet? considero que és un honor molt gran!
Em van donar uns arguments que em van convèncer i la meva resposta va ser: (crec que em va sortir aquest punt comediant que tinc) “Si puc sortir amb barret, sí!” però pensant-ho fredament he deixat aquest privilegi a l’Alcaldessa.
El meu nom és Rosa Teixidó Custó i els meus records de la Festa Major són de quan venia a casa els meus padrins: el Ramon i l’Antonieta de Cal Ventura a celebrar el dinar de Festa Major: escudella i rostit i a la tarda anava als “cavallitus”.
Vaig néixer a Ripollet i als 6 anys vaig venir a viure amb els meus pares i el meu germà a casa els meus avis, al Carrer Sant Ramon.
A partir d’aquesta edat vaig començar a ballar a l’envelat la dansa infantil amb el meu veí: el Josep de Cal Sant, el fill del Pepet i la Mònica.
Anava a l’escola que abans li deien “els Nacionals” on ara és “les antigues escoles”, amb la senyoreta Conxita on apreníem a fer labors i també puntes de coixí. Encara ens juntem algunes alumnes de la senyoreta Conxita per a berenar de tant en tant. Se’m va quedar l’afició de les puntes de coixí on encara hi participo, dins el Grup de la Dona de La Unió, al grup de les puntaires.
Vaig fer la primera comunió aquí a Montcada i als catorze anys em vaig prometre amb el meu veí Josep, el meu ballador de la Festa Major.
Ens vam casar a Santa Engràcia de Montcada, jo volia caminar vestida de núvia pel llarg passadís! I vam anar a viure a Ripollet durant 36 anys, on vam tenir 3 fills: el Josep, el Jaume i la Mònica.
La Mònica va sortir ballarina i va començar a ballar gitanes amb els seus cosins pels anys 80 i més tard , l’Esbart Dansaire de La Unió, dirigit pel Joan Monclús Casablanca.
Jo vaig col·laborar com a “mare de vestuari” que amb l’elegància de l’Esbart ens vam dir “Equip de majordomia”. Allò em va permetre, com a grup d’Esbart, viajtar a l’estranger i al 1992 vam anar a Bulgària on vaig tenir l’honor d’onejar la Senyera per l’escenari principal del Festival a Sofia i portar l’estendard de La Unió durant les cercaviles que s’organitzaven.
Sempre m’ha agradat disfressar-me i per Carnestoltes aquí a La Unió s’organitzaven concursos de disfresses on sempre participava i on vaig guanyar dos anys el Primer premi a la disfressa individual!.
Vaig poder complir el meu desig de sortir a les Gitanes a la colla de casats dirigida pel Manolo Vega.
També al Centenari de La Unió vaig ballar amb el Jordi Escrigas i el meu nebot Jaume Teixidó, dirigits pel Joan Monclús Casablanca.
Quan sento el “lairon, lairon” el meu cor salta… llàstima que les meves cames no l’acompanyen.
Temps després, la meva filla Mònica es va reincorporar al grup de teatre de La Unió , el tea345. A l’obra “Políticament Incorrecte” hi sortia una “mamá” que havia de ser una senyora gran i van pensar en mi.
No hagués dit mai que al final m’agradés tant fer teatre. He de dir-vos que no només som un grup de teatre, som una família! Vull mencionar i agrair especialment a l’Albert, que és el pare de tots, pels seus consells i la seva paciència que té amb mi.
També us dic que em sento la mare i l’àvia de tot Tea345 i alhora em rejoveneix estar amb ells i elles.
Si teniu curiositat del que us dic, veniu demà al Teatre a veure’ns a “els bojos del bisturí”
Vull donar les gràcies a totes les persones que m’heu acompanyat durant la meva vida i que avui esteu aquí escoltant el meu pregó. Doneu-vos tots per anomenats.
Ara m’acomiado de vosaltres, “agradecida y emocionada” , esperant que gaudiu de la nostra Festa Major amb totes les activitats que la Comissió de Festes han pensat per tothom i han treballat de valent. Malgrat els moments delicats que està vivint la Nostra entitat, estic convençuda que entre tots aconseguirem Salvar La Unió.
Visca la Festa Major de Mas Rampinyo!

Rosa Teixidó Custó
30 d’abril de 2025