Perdoneu-me tots però tinc la necessitat imperiosa de redactar aquest text des d’un vessant més personal.
Quan em van trucar fa uns mesos per explicar-me que havies estat escollit per unanimitat com el premi Dalmau d’aquest any, vaig sentir un goig, un orgull, no sé bé com descriure’l però vaig córrer immediatament a trucar-te perquè t’havia de felicitar si o si.
Durant tot el temps que ha passat des d’aquell dia fins a la gala, les mostres d’afecte de tots aquells que t’envolten a estat incessant, tots lloen la teva figura dins del teatre, a tots els vessants, ningú té un però cap a tu, perdó si que hi ha un però i és que el mateix que diuen de tu dins de bambolines , ho extrapolen cap al Jordi de fora del teatre, el Jordi de carn i os.
I es que amic Jordi, deixes empremta en tot aquell que et coneix. El passat dissabte 17 de desembre, va ser el moment, un teatre municipal ple per a una ocasió tan especial.
El teu discurs no deixaria ningú dels presents indiferent com sol ser habitual cada vegada que et poses darrere d’un faristol, però aquest faristol, en aquesta ocasió, només va ser teu i d’un públic que estava desitjant ovacionar-te.
Moltíssimes gràcies per tot allò que fas pel teatre, per la cultura, per l’associacionisme, per Mas Rampinyo, per La Unió i per tots aquells que quan et necessitem, no dubtes a donar-nos un cop de mà.
Aquí et deixem un petit record del teu teatre, del teu premi, del que et fa feliç.
Gràcies Monica per facilitar-nos les fotos que quedaran a l’arxiu de La Unio per sempre, perquè tothom sàpiga que a més del premi Dalmau de 2021, Jordi Escrigras és un premi per a tots aquells que tenim l’honor de conèixer-lo.
Gràcies.